El fotògraf invisible de Fede Nieto

setembre

El fotògraf invisible de Fede Nieto

Exposició fotogràfica

—
De l'1 al 30 de setembre de 2016
Espai Josep Romeu

Setembre

DL	DM	DC	DJ	DV	DS	DG
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

“Si un indret pot definir-se com un indret d’identitat, relacional i històric, un espai que no pot definir-se com un espai d’identitat ni com relacional ni com històric, es definirà com un no-indret.”

Marc Augé

Passar desapercebut és un art difícil d’explicar, però aquesta capacitat em permet moure’m entre músics i retenir a la meva càmera els espais privats de treball de diferents creadors, en locals d’assajos, proves de so, estudis de música, camerinos, teatres, sales de concerts, bars,…; on s’entrellacen art, treball i persona, en un acte repetit en desenes d’ocasions però mai rutinari, on es defensen els seus projectes, on es treballa artesanalment i s’interrelacionen.

M’interessen especialment aquells espais on els artistes es mouen amb comoditat, llocs generalment desconeguts pels espectadors però sempre imaginats. Espais que pels artistes són de pas, temporals i irrellevants; camerinos, bambolines, back stage, tarimes que es muten al matí i es desmuntaran un cop acabat l’espectacle, escenaris de teatres utilitzats cents de vegades per altres, on hi ha la clara línia que distingeix l’indret del no-indret: l’extrem de l’escenari, el graó de la tarima, el pam de terra que els separa del públic.

Fotografiant tots aquests moments de la forma més fidel i sincera possible, on observem les seves actituds, i la seva relació amb els objectes i amb les persones que els rodegen; sense posses, sense artificis més enllà d’una proposta estètica en la postproducció de la fotografia.

Informació addicional

Fede Nieto (Mendoza, 1969). Viu a Barcelona des del 1978 on cursa estudis a l’Institut d’Estudis Fotogràfic s de Catalunya IEFC.

Nieto fotografia processos creatius, sota la premissa de que és més interessant i representatiu fotogràficament, el procés que no el resultat. Des de fa alguns anys s'ha centrat en el sector musical on retrata els espais menys coneguts pel públic: assajos, enregistraments de discos, proves de so,… intentant mostrar de la manera més fidel possible el treball de l'artista.